Futur incert
| 8 maig 2012Aquest mati he anat a Santa Maria de Palautordera, un poble on el meu tiet té una casa enorme, a jugar amb els meus cosins petits i també a celebrar el dia de la mare. Allà mentre llegia el diari “La Vanguardia” m’ha cridat l’atenció un article sobre un forat negre a 2000 anys llum de la nostra galàxia, que s’havia cruspit literalment una estrella gegant vermella.
La part interessant d’aquest article és que aquest futur serà més o menys el mateix per la nostra estrella acabant així amb tota la vida possible de la terra. Serà el mateix perquè el Sol està format d’Hidrogen però a poc a poc aquest combustiona transformant-se així en heli i fent que el nucli augmenti fins al punt d’ampliar el seu radi milions de kilòmetres. Això em fa pensar molt sobre quan passarà, si sentirem alguna cosa etc…
Són preguntes sense resposta. Preguntes sobre les quals, algun dia, les futures generacions, per mala sort, sabran respondre.
Xavi
Xavi,
De l’escrit m’agrada sobretot l’estructura. Parteixes de la descripció d’una situació ben concreta, que el lector pot imaginar en elos seus detalls, i a partir d’aquí obres una reflexió que no desenvolupes (potser no cal), sinó que queda en un interrogant.
Interessant, doncs, tant el que dius com la forma en què ho expresses.
No paris
Josep Maria